Oaraomai

O ARA O MAI. PACTE FISCAL JA
Publicat al Diari Més el 28 d’agost de 2012
Llegeixo un seguit de notícies que em fan emprenyar. Per una banda que el pas a nivell de la Plaça dels Carros estarà tancat al trànsit “sine die” i els vehicles hauran de continuar donant el tomb pel Serrallo o pel Miracle. Per l’altre, que les obres a la T11 entre l’aeroport i Tarragona provocaran afectacions de trànsit fins a finals d’agost, unes obres que ja fa cinc anys que duren i que han estat molts i molts mesos abandonades i sense activitat i ara que n’hi ha es té poca cura i sensibilitat a l’hora de fer talls . Fa dies que també sabem que les obres que han de treure l’estació de trens de Tarragona del tercermundisme en que es troba, no se sap quan es faran, ni tant sols si es faran. I que si vols anar a agafar l’AVE i que no et fotin un ensurt al pagar el pàrking has de deixar el cotxe llençat a la cuneta de la carretera d’accés. Carretera per la qual de casa a l’estació segons quins dies i quines hores trigues més que de l’estació a Lleida perquè l’autovia Tarragona-Montblanc, la famosa A27, encara s’està començant. I tantes i tantes altres obres imprescindibles que estan tancades al calaix.
I li pregunto formalment al Ministeri de Foment que què passa amb aquestes obres i em venen a dir que hi ha crisi, que no hi ha quartos, que sempre estem igual i que quan passi la crisi ja veuran. I el mateix dia que t’ho diuen llegeixes que aquesta setmana, tot i la crisi, l’Estat ha adjudicat un nou contracte d’obra per valor de 98 milions d’euros, i n’ha tret a licitació un altre per 6 més, per a l’AVE Madrid-Galícia, perquè sembla que per a segons què sí que hi ha recursos.
I per acabar-me d’emprenyar llegeixo que amb una inversió d’uns 16.000 milions d’euros, que són exactament els diners dels catalans que en un sol any van a Madrid i no tornen, posaríem la xarxa ferroviària catalana al dia i al màxim nivell europeu. O tindríem totes aquestes obres fetes de fa anys.
I dic prou. I tots hem de dir prou: els catalans, els tarragonins, la gent del Serrallo i Ferran, també els de Bonavista, també els de Camp Clar, Torreforta i La Floresta, molts dels quals tot i que s’embolcallen amb la bandera espanyola i es pinten la cara per veure la roja, són molt conscients que l’Estat els aixeca la camisa, que ells també paguen impostos i que mereixen un millor retorn dels seus diners en serveis i infraestructures a casa seva. En benestar per ells, pels seus fills i pels seus néts. Cal que els catalans gestionem els nostres diners, per fer-ho millor i des de casa. Aquest és el missatge : ens cal la clau de la caixa.
Això és el que el President Artur Mas defensarà a Madrid la propera tardor. Serà molt difícil, quasi bé impossible, i per això no n’hi haurà prou que tingui darrera seu al Govern i al Parlament, als Diputats i als Senadors. Cal que tingui tot Catalunya al darrera. Per això us encoratjo a fer sentir la vostra veu arreu i especialment el proper 11 de setembre a la manifestació de Barcelona. O ara o mai.
Jordi Sendra
Senador per Tarragona - CiU

Comparteix